.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Ac 2,1-11

Salm Responsorial

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, 
renoveu la vida sobre la terra.
      

Beneeix el Senyor, ànima meva. 
Senyor, Déu meu, que en sou de gran. 
Que en són de variades, 
Senyor, les vostres obres la terra 
és plena de les vostres criatures. R

Si els retireu l’alè,

expiren i tornen a la pols d’on van sortir. 
Quan envieu el vostre alè, 
reneix la creació, 
i renoveu la vida sobre la terra. R

Glòria al Senyor per sempre. 
Que s’alegri el Senyor contemplant 
el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, 
són per al Senyor aquests cants de goig. R

Sl 103,1ab i 24ac.29bc-30.31.34 (R.: 30)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

1Co 12,3b-7,12-13

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat.
Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»
Jn 20,19-23

"Carismes al servei de la Comunitat"

Els jueus a Pentecosta donaven gràcies a Déu: primer pel do de la collita i des del s. II aC pel gran do de l’Aliança.
La Pentecosta cristiana celebra l’efusió de l’Esperit sobre tota la Comunitat.
Moisès (Nm 11,29) desitjà: Tant de bo el Senyor donés a tots el seu Esperit; això esdevé promesa de Déu: Abocaré el meu Esperit sobre tothom (Jl 3); i finalment es fa realitat: Quan la diada de Pentecosta es trobaven reunits i tots quedaren plens de l’Esperit Sant.
L’Esperit és do per a la Comuni tat: ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit (1Co 12,3).
És ignorància i orgull valorar el carisma com a privilegi d’uns pocs.
Les manifestacions de l’Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Tothom en rep alguna; ningú les rep totes; sempre han de servir al bé de tots.
S’anomenen «dons»: són regal gratuït; «miracles»: vénen de Déu; «serveis»: han de servir a la Comunitat.
Al capvespre d’aquell mateix diumenge (dada més teològica que cronològica) amb les portes tancades per por dels jueus (la iniciativa és del Senyor), Jesús els mostrà les mans i el costat: signes de la seva identitat de Crucificat.
Com el Pare m’ha enviat a mi, també Jo us envio a vosaltres: tenim la mateixa missió de fer present en el món l’amor salvador de Déu. Missió divina que no es pot dur a terme sense força divina.
Rebeu l’Esperit Sant.
L’amor és el fruit de l’Esperit (Ga 5,22), i la força per al perdó. Això lliga el do de l’Esperit al perdó dels pecats: A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES